signatura_PNC2022.jpg

Les cobles del Ram

Nom de l'informant: Jaume Planas  "Met"

Data i lloc de naixement: 1891

Municipi de residència: Sant Feliu de Pallerols

Lletra:

(...)
el Sant Diumenge del Ram,
les taules són parades
de palmes i de rams,
de palmes i de rams.

De llor i auiivera
i un ciri molt galant,
i a dalt del Paradiso
si n'hi ha un banc molt gran,
si n'hi ha un banc molt gran.

I a dalt del Paradiso
si n'hi ha un banc molt gran,
l'un cap (a) hi seu Sant Pere
l'altre hi seu Sant Joan,
l'altre hi seu Sant Joan.

Dolor tinguereu, Verge,                   
dolor tinguereu gran;
de veure los martiris
de vostre pur infant.

I un cap (a) hi seu Sant Pere,             
l'altre hi seu Sant Joan,
i al mig dels dos deixebles
Jesús (a) hi fa gran plan,
Jesús (a) hi fa gran plan.

Dolor tinguereu, Verge,                   
dolor tinguereu gran;
de veure los martiris
de vostre pur infant.

Al mig dels dos deixebles,                  
Jesús (a) hi fa gran plan;
Seu mare preciosa
li plora al seu davant,
li plora al seu davant.

Sa mare preciosa
li plora al seu davant.
-De què ploreu, Vós, mare,
de què ploreu Vós tant?
De què ploreu vós tant?

-De què ploreu, Vós, mare,
de què ploreu Vós tant?
-Ai, fill preciosíssim,
bé tinc que plorar tant,
bé tinc que plorar tant.

-Ai, fill preciosíssim,
bé tinc que plorar tant.
Són tres de companyia,
la mort te van cercant,
la mort te van cercant.

Són tres de companyia,
la mort te van cercant;
L'un és el malvat Judes,
l'altre n'és Barrabam.
l'altre n'és Barrabam.

L'un és el malvat Judes,
l'altre n'és Barrabam;
l'altre és el barataire,
que sempre està baratant,
que sempre està baratant.

L'altre és el barataire,                   
sempre està baratant;
barataria Déu lo pare,
trenta diners (?) d'ar(ja)nt.

(…)
Tota la nit se'l juguen,
la nit del Dijous Sant.
la nit del Dijous Sant.

Tota la nit se'l juguen,
la nit del Dijous Sant.
Diven(d)res al mi(d)dia
i en creu lo van clavant,
i en creu lo van clavant.

Diven(d)res al mi(d)dia
i en creu lo van clavant;
mentres Jesús clavaven,
beure va demanant,
beure va demanant.

Mentres Jesús clavaven,
beure va demanant;
Jesús demana beure,
beure li van donant,
beure li van donant.

Jesús demana beure,
beure li van donant;
un sutge i un vinagre,
i un fel molt amargant,
I un fel molt amargant.

Un sutge i un vinagre,
i un fel molt amargant!
Mentre Jesús bevia,
terra va tremolant,
terra va tremolant.

Mentres Jesús bevia,
terra va tremolant;
de què tremoles, terra?
De què tremoles tant?
De què tremoles tant?

De què tremoles, terra?
De què tremoles tant?
-(A) us enviaré un càstig,
que se'n recordaran,
que se'n recordaran.

(A)us enviaré un càstig,
que se'n recordaran;
faré secar les vinyes,
també los blats pel camps,
també los blats pel camps.

Faré secar les vinyes,
també los blats pel camps;
los aucellets que volen
morts en terra cauran,
morts en terra cauran.

Los aucellets que volen
morts en terra cauran;
les pedres precioses
pel mig se partiran,
pel mig se partiran.

Les pedres precioses
pel mig se partiran,
les criatures xiques
ara no naixeran,
ara no naixeran.

(...)
Ai mare, si això feien,
ai mare, si això fan,
ai mare, si això fan.

Ai mare, si això feien,
ai mare, si això fan.
(?) se salvarien
que no se salvaran,
que no se salvaran.

Que molts se salvarien
que no se salvaran;
(?) un rosari,
sovint los passaran,
sovint los passaran.

Compraran un rosari,
sovint los passaran,
(…)

 

Observacions:

Aquesta cançó, anomenada habitualment "Cobles del Ram" o "Goigs del Ram", la trobem recollida en fulls solts (12) i en diverses cançoners i amb moltes variants.

Apareix aquíS'obre en una finestra nova, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871, amb el títol "Castich de Deu". Briz en planteja una versió més llarga i la relaciona amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol "Castigo del cielo", referida a les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom "El castigo"

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.   

Segons explica Joan Amades al segon volum de Folklore de Catalunya (1974), havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Amades escriu també que "(...) es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya."

Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "(...) aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi."

L'any 1930, Antoni Griera i Gaja publicava un recull "Litúrgia popular" dintre el "Butlletí de dialectologia Catalana" on aplegava la tradició de cantar aquesta cançó, en aquest cas a Cassà de la Selva:

Cassa 1930

 

 

 

En Met Planas vivia a Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols).

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el gener de 1979. La gravació l'ha facilitada ell mateix.