Cançons

L’orquestra de la punyalada
entona un tango dolç i fi,
i aquella nit hi vaig anar-hi
per ballar i po(gu)er-me divertir.

I en vaig conèixer-hi una nena
rossa i maca com un fil d’or,
i al veure-la tan e(r)cisera
de seguit vaig declarar-li el meu amor.

I allà a la sombra d’una penya,
contemplant els mariners,
varen juntar-se nostres llavis
i tot seguit vàrem perdre els coneixements.

Ella es tornava tota roja,
i jo, vermell com un pebrot,
i per més que ho intentàvem
no en podíem fer l’amor.

I així, la nena ja refeta
aixeca el cap i així me’n diu:
-Nem, que el sol se’n va a la posta
i som ben lluny de Sant Feliu.

En vaig anar un quant temps amb crosses
siguent la burla de la gent,
i tota la gent murmurava
que era d’un tango que li ha anat molt malament.

No vull tractes amb cap més rossa
que em pugui carregar els neulers;
no vull tractes ni romanços,
jo no vull ballar mai més.