Cançons
El vestir d'en Pasqual
Entrevista realitzada per Albert Massip, el setembre de 2012.
El meu xicot, vestint, és tan original
que no té igual i crida l'atenció;
per contemplar-lo surt tothom sempre al portal,
perquè en Pasqual fa sensació.
Va amb pantalons color de molsa,
gasta botins extravagants,
un bastonet de canya dolça
i un sobretodo amb farbalans.
Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, rivetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!
Porta corbata d'encenalls, el meu Pasqual,
i un coll molt alt de set o vuit colors,
i una bufanda amb un serrell així de llarg
que li serveix d'espolsadors.
Me'n gasta guants de pell d'anguila,
mitjons de fil d'empalomar,
calçats d’espatlla de goril·la
i punys de goma d’esborrar.
Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, rivetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!
Porta camisa amb la pechera de xarol
i un gira-sol es posa al trau, el noi,
una cadena d'or xapada de llautó
i un mocador de pegamol.
Amb xemeneia es fuma el puro
i amb salfumant es renta els peus.
Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, rivetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!
És un cuplet en forma de foxtrot amb lletra de "Joan Misterio", pseudònim de Joan Casas i Vila (1886-1925), i música de Joan Viladomat i Massanas (1885-1940). Aquest últim va ser també l'autor, per exemple, de la música del tango "Fumando espero". La partitura que incloem recull la primera estrofa de la cançó; en Joan canta la segona i la tercera amb lleugeres variacions melòdiques i mètriques.
La cançó la va popularitzar la cupletista Pilar Alonso i Moll (1897-1980), artista menorquina que va triomfar durant els anys deu i vint del segle XX als ambients del Paral·lel, a Barcelona. Aquí se'n pot escoltar una versió de l'any 1923, cantada per Pepita Ramos i Ramos, "La Goyita" (1890-1970), que va ser de fet qui la va estrenar.
Més tard, la van cantar també Mary Santpere (1963), Guillermina Motta (1970), Núria Feliu (1970) i La Trinca (1977).
