Cançons
El petit vailet
Entrevista realitzada per Arcadi Juncosa i Albert Massip, el gener de 2013.
El petit vailet se'n (ai)xeca a la matinada,
gafa l'arada i se'n va a llaurar.
La mestressa jove li'n duu l’esmorzar;
un tupí de sopes i un crostó de pa.
I allà baix a l'era una font n'hi ha,
pel que vulgui beure s'ha d’ajon(e)llar,
de jonolls a terra i el porró a la mà.
És una balada recollida en diversos cançoners d'arreu de Catalunya amb diferents variants i estrofes. La referència més antiga que n'hem trobat és d'una versió recollida per Jacint Verdaguer abans de l'any 1868 a Riudeperes (Osona). Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO".
També l'any 1871, apareix recollida al volum tercer de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz.
Al volum IV del "Cançoner Popular de Mallorca" (1975) se'n recullen dues versions amb els títols "Aquest camp d'herbetes" i "Al camp de Massena".
Joan Amades afirma que és un ball rodó de nenes provinent d'una dansa-cerimònia femenina que es ballava al voltant d'un minyó i que estava encaminada a afavorir la sembra. Molts cançoners la publiquen doncs com a cançó de caràcter infantil.
Tot i així, tal i com explica Jaume Ayats al llibre "Explica'm una cançó - 20 tradicionals catalanes" (2009), en realitat es tracta d'una balada de caràcter eròtic i sobre un cornut – com tantes d'altres –. S'havia cantat sobretot per carnestoltes i en ambients de taverna.