Cançons
La dona de tothom
Gravació feta pel marit de la cantadora, Bernat Castañer, el març de l'any 1987. Casset proporcionat per la família Camps-Castañer.
La dona de tothom,
que va rodant pel món,
sols vol riure i cantar,
vol lluir, vol gosar
de la vida i del món,
la dona de tothom.
Sols té quinze anys, jove i bonica,
els seus afanys han de ser rica,
d'anar al treball no li'n parleu
– se us en riuria –;
al front del mirall la trobareu
tot el sant dia.
I si algú amb bona fi l'aconsella,
tot cantant li respon, respon ella:
-La dona de tothom,
que va rodant pel món,
sols vol riure i cantar,
vol lluir, vol gosar
de la vida i del món,
la dona de tothom.
Quan té vint anys, viu molt ditxosa,
els seus aimants la fan famosa,
d'admiradors i pretendents
en té a dotzenes,
li donen l'or que ella, inconscient,
llença amb mans plenes;
i si algun estudiant l'aconsella,
tot cantant i rient respon ella:
-La dona de tothom,
que és el joguet del món,
sols vol riure i cantar
de la vida i del món,
la dona de tothom.
Als cinquanta anys,
com que ja és vella,
els seus aimants no fan cas d'ella;
té els cabells blancs,
trist lo mirar,
molt mala mina,
i els desenganys vol olbidar
prenent morfina.
I la gent, (con) la veu tan caiguda,
així diu tota compadescuda:
-La dona de tothom
és el joguet del món;
quan és jove llue(ja),
ser vella sofreix,
despreciada del món,
la dona de tothom.
Cuplet escrit per Manuel Sugrañes i Albert (1891-1943), empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona, sembla que inspirat per l'obra "Les dones de tothom" (1918) de Josep Amich i Bert, "Amichatis" (1888-1965). La cupletista Ramoncita Rovira i Garriga (1902-1964) va debutar en català interpretant aquesta cançó.
