Lletra:

I el meu pare és de Girona,
la mare de Barcelona,
no puc ser més catalana,
doncs sóc vigatana,
sóc filla de Vic.

Des de petita, la mare
va ensenyar-me a ser molt clara;
i el meu pare sempre reia
perquè jo a la gent deia:
-Baldirona em dic.

Io no sóc xerraire
ni sóc embustera.
Io no parlo gaire
ni sóc xafardera.
Io de cara a cara
vos dic la vritat:
doncs sóc catalana,
pels quatre costats, 
ja ho saps.

Me rento sempre ben neta
amb colònia de l'aixeta,
perquè jo amb pintures
ni amb manicures
io no vull tractar.

El davantal m'acomoda,
no vull estalviar la roba,
porto llarga la faldilla
que la pantorrilla
no vull ensenyar.

Io no sóc xerraire
ni sóc embustera.
Io no parlo gaire
ni sóc xafardera.
Io de cara a cara
vos dic la vritat:
doncs sóc catalana,
pels quatre costats, 
ja ho saps.