Cançons
Els dos didots
-Dels oficis d'avui dia,
el millor és ser didot,
sobretot quan se'n pot ser-ne
d'una casa de senyors.
Un passa moltes migrades,
però jo no ho puc pas dir;
mes en canvi no treballo,
es passeja i es va tip,
es passeja i es va tip.
Ells a les criades manen
i fins als senyors i tot;
si vostès em volen creure,
poden fer-se tots didots.
-Ai, quan l'Antònia
aquí em veurà,
ai, de goig boja
es tornarà.
Quina abraçada
jo li daré;
quantes carícies
jo li faré.
Sols de pensar-hi,
la baba em cau,
i si això és guerra
mai vingui pau.
I si això és guerra,
i si això és guerra,
i si això és guerra
mai vingui pau.
Es tracta de tres cançons ajuntades, provinents de la mateixa obra de teatre musical: "Els dos didots - Disbarat còmic-líric en un acte" (primera notícia trobada de 1902), original de Ferran Vilallonga (Santa Coloma de Farners, 1868-1928) amb música de Bonaventura Frigola (Castelló d'Empúries, 1829-1901).
Les dues primeres estrofes són un fragment de la intervenció inicial del personatge de Pau en l'obra. La següent és la part de Met corresponent al duet de l'escena tercera.
Per dificultats en la transcripció de la primera, la partitura que incloem només té en compte el segon fragment.
