Lletra:

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrat d'arran del mar,
s’obre una plana riallera,
n'és l’Empordà!

Digueu, companys, per on hi aneu;
digueu, companys, per on s’hi va.
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà!

Salut, noble Empordà! 
Salut, palau del vent!
Portem el cor content i una cançó!

Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es nirà fent
de germanor,
i una cançó!

Dalt de la muntanya hi ha un pastor,
dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al matí que el sol hi és bo,
i ella en canta a nit de lluna plena.  
Ella en canta: -Pastor, me fas neguit.
Canta el pastor: -Me fas neguit, sirena.
 
-Si en sabessis el mar lo que és bonic!
-Si en sabessis la llum de la carena!

La sirena es féu un xic per enllà,
un xic per enllà el pastor de la muntanya,
fins que arribaren al bell mig del pla
i d'acord plantaren la cabana,
n'és l’Empordà!