Totes volen hereu

Nom de l'informant

Maria Teresa Pellicer i Lleonart

Data i lloc de naixement

1928 (L'Escala)

Municipi de residència

L'Escala

On, com i de qui la va aprendre

De la seva àvia Maria Artigas "La gallinaire"

Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i d e la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER:

Lletra

Fadrines quan balleu
dels fadrins sou estimades;
tot són roses i flors
i dolcetes paraules.

I en (a)cabat de ser casades
ja n'heu perdut l'humor,
roncos i males cares,
i de vegades plors.

Totes volen hereu
per posseir viandes,
i el pobre fadristern
s'ha de quedar (a) la banda.

Entre sogres i nores
viuen com un infern;
val més la pau de casa
i un pobre fadristern.

La dona de l'hereu
n'és dona ressegada
i en faci lo que en faci
sempre té de pensar:
- Ai, tinc la sogra a casa,
potser me renyarà.

I la del fadristern
n'és dona regalada,
i en faci lo que en faci
sempre ho té tot content;
val més la pau de casa
i un pobre fadristern.

Observacions

Podria ser una sardana de Pep Ventura amb el títol "Totes volen hereu", composada segurament a partir d'una cançó popular.

N'hem trobat una primera cita a la revista "La veu de Catalunya" de l'octubre de 1912 on s'anota una estrofa i ja l'anomena com a cançó "popular". També l'hem trobat anotada un tros a l'epistolari d'Irene Rocas amb Antoni M. Alcover (1920), on s'hi copien aquestes ratlles:

"També n'hem de cantâ
de les que portan nobes
causan deunions
entre sogres i nores
m'haguessin balgut creure
conforme us hu vaix dir
seríau estimades
de colsebol fadrí".

Artur Blasco en recull una versió amb el nom de "La vida del fadristern" dins "A Peu pels camins del Cançoner", a Bagà (Berguerdà), l'any 1990.

Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).

Partitura

Descarrega't la partitura: Totes volen hereu