Observacions:

És una cançó popular de la qual hem trobat la primera anotació al llibre "Les presons imaginàries" (1899), de Pere Coromines.

Més tard, el setembre de l'any 1908, la publica el setmanari estiuenc "L'estiuada" de Sant Hilari Sacalm:

"Al capvespre la munió de gent allí acoblada retorná en mitj de gran alegría al poble, tocant l'orquesta al arribar a les primeres cases el típic L'airet de matinada, que fou corejat tot seguit com de costúm per la currúa de gent, fins a la plassa ahont se tocaren varies sardanes (...)".

Tenint en compte que se l'anomena com a "típic" i "corejat com de costum", es deu tractar d'una cançó antiga.

També l'anomena Joan Danés al "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya", núm. 209 (juny de 1912) com a cançó que es cantava a Sant Joan de les Abadesses, altre cop insistint en la seva popularitat: "...y altres ja prou conegudes pera donar-ne minuciós detall".

Al llibre "Girona - Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore" (1946), Josep Gibert explica com els gironins del s. XIX i principis del XX anaven a celebrar "la feixina" durant el mes d'agost: una berenada o sopar als afores de la ciutat. Tornant, els músics tocaven aquesta cançó i la gent també cantava:

Tenint en compte el canvi de temàtica respecte l'estrofa anterior, el ja clàssic "la merda de la muntanya no fa pudor" devia ser creat paral·lelament o posteriorment, fruit de la inventiva popular o potser a iniciativa dels mateixos músics amb la intenció de fer paròdia de la cançó.

L'enregistrament més antic que n'hem trobat data de l'any 1940, formant part d'un popurri de cançons populars titulat "Lo de siempre (Lo de sempre): Potpourries sobre motivos populares catalanes", a càrrec de Jaume Planas i Simó (1889-1974) i la seva Orquestra Planas.

Més tard, la cançó va ser repopularitzada per La Trinca dintre el seu disc "Tots som pops" (1969) en un poutpurri anomenat "Tocata i fuig com puguis II".

Artur Blasco en recull una versió més llarga dintre "A Peu pels camins dels Cançoner - Cançons de l'Alt Urgell", l'any 1996:

L'airet, l'airet, l'airet
de la matinada,
del ric estiu, 
del ric estiu, 
del ric estiu,  
arroplega, arroplega, arroplega,
la rosada,
que llença el riu, 
que llença el riu, 
que llança el riu,
el riu!

L'airet de la matinada
del ric estiu,
estiu!
Arroplega la rosada
i la llença al riu,
al riu!

Demà, demà, demà,
serà diumenge,
anirem a ballar,
anirem a ballar, 
anirem a ballar.
Anirem, anirem, anirem
a buscar les noies,
que a Arfa hi ha, 
que a Arfa hi ha,
que a Arfa hi ha,
hi ha!

A baix de la baixada
ja en veig venir,
venir!
Un jove molt elegant
per un camí,
camí!

Collint, collint, collint,
clavells i roses,
i pensaments,
i pensaments,
i pensaments.
Paraules, paraules, paraules,
amoroses,
que llença el vent,
que llença el vent,
que llença el vent,
el vent!