Cançons
Amor i aucells
Aquesta matinada
un niu som trobat,
un niu som trobat
i amb una olivera,
al fondo de un prat.
Jo no sé pas conèixer
aquests petits aucells,
quells petits aucells
si són caderneres
o bé passerells.
Me’n vaig cap a casa
i en dic a la muller,
i en dic a la muller:
-Aquesta niarada
recapta-la bé.
(...) a les veïnes,
me’n diuen: -Joan,
me’n diuen: -Joan,
les vostres cardines
mai més cantaran.
-Cantin o no cantin,
sols cantin per mi,
sols cantin per mi,
a la matinada,
ans del sol sortir.
La primera referència que tenim d'aquesta cançó és aquí, recollida per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882) i amb el nom de "Propuesta desechada".
També està recollida com a "Cucut" al Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró, com "Una matinada" dintre "De la cançó popular catalana" (1917), de Lluís Millet. A l'Obra del Cançoner Popular, l'hem trobat aplegada com a "El niu de cardines", l'any 1922, en la missió de recerca de Joan Llongueres i Joan Tomàs a Les Planes d'Hostoles (Garrotxa) i com a "Cançó de pastor", l'any 1928, recollida a Port de la Selva, per Joan Tomàs i Joan Amades.
Sara Llorenç també la inclou al seu "Cançoner de Pineda" (1931).
Molt més tard, l'any 1959 del s. XX, Francesc Civil recollia la mateixa cançó a St. Esteve de Bas ("Esta primavera") i també a Castelló d'Empúries ("Una primavera"). El mateix Civil també la va transcriure a Beget l'any 1964 de la mateixa cantadora.
Joan Amades la inclou al seu cançoner com a cançó del pastors del Lluçanès usada "per eixormar" (subjectar les ovelles que es resisteixen a criar els seus xais obligant-les a deixar-se mamar).
El grup Gra de Fajol va editar l'any 1981 un disc de cançons locals amb el nom de "Reputicanticus - cançons d'amor i de gresca recollides a Olot" on s'hi incloïa aquesta cançó.
