El gat vaire

Nom de l'informant: Roser Darder i Marquès "de Can Pere Jan"

Data i lloc de naixement: 19/12/1900 (Tossa de Mar)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Lletra:

(...)   el dematí llevà,
fa la voladeta i en el bosc se’n va.
Dalt d’una olivera   se’n va anar a posar;
l’olivera és seca, i el coll s’hi trencà.
Van a buscar el metge per a visitar;
i un ansat de sopes   i un crostó de pa,
i una carbasseta   per a xerricar.

L'engaridà, l'engarideta,
l'engaridà, tral·laralà.

Observacions:

Es tracta d'una balada recollida per primer cop per Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882), amb el títol "Animal salvaje".

Julita Farnés en recolliria una versió tossenca al núm. 197 del "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (1911), amb el títol "El gat baire".

També la recull al seu cançoner (1951) Joan Amades, amb el títol "Per a caçar gats mesquers", i afegeix que la cantaven "els vells caçadors de gats mesquers de la contrada de la Selva".

Com observen Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir a "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), la Roser canta una versió dels dos últims versos de la cançó diferent de l'acostumada:

I un ansat de sopes i un crostó de pa,
i una carbasseta per a xerricar.

Partitura:

El gat vaire - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vilà i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.