La filla embarassada

Nom de l'informant: Vicenç Esteban i Darder "de Can Pere Jan"

Data i lloc de naixement: 20/06/1930 (Calonge)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Lletra:

La mare i la filla   en el balcó s’estan;
(…)
mentres que la’n brodava,   en passa el seu galant.
La filla es posa a riure,   la mare sospirant.
-De què sospireu, mare?   De què sospireu tant?
-Filla, la meva filla,   que el jovent no t’engany.
-Mare, la meva mare,   que enganyadeta m’han.
Dintre set o vuit mesos   ja en tindrem un infant.
El criarem set mesos,   la dida altres tant,
set i set fan catorze, l’infant ja serà gran.
Li comprarem pistoles,   pistoles i punyal,
se’n irà per les places, matant i degollant.
El rei dira a la reina:   -De qui és aquest infant?
-És de donya Maria,   parenta de don Joan.
Si bonica és la rosa,   més bonic és el ram;
més bonica seria   la nit de Sant Joan.

Requetetxec,
quetxec, quetxec, quetxaina,
requetetxec,
quetxec, quetxec, quetxó.

Observacions:

Tenim tres referències de reculls d'aquesta balada durant el s. XIX: Francesc Pelagi Briz la va publicar amb el títol "La mare y la filla" dintre el volum tercer de "Cansons de la terra" (1871), Manuel Milà i Fontanals la va incloure amb el nom de "La joven desmandada" al Romancerillo catalán (1882) i Pere Vidal ho va fer amb el títol "Mare i filla" al "Cansons populars" de 1887.

Ja al s. XX, apareix en algunes ocasions recollida a l'Obra del Cançoner Popular. Per exemple, a l'any 1922 l'apleguen Higini Anglès i Pere Bohigas al Solsonès amb el nom de "La filla enganyada".

Sara Llorens la recolliria al Maresme i la publicaria l'any 1931 amb el títol "Enganyadeta" dintre el seu "Cançoner de Pineda".

Joan Amades la inclou al seu cançoner amb el nom de "Donya Maria" i n'explica que la cantaven sobretot "les brodadores i, en general, les de l'art de l'agulla" ja que "acordava la tonada al ritme de la feina".

També en va ser recollida una variant a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, publicada posteriorment a Les Cançons de Beget, amb el nom de "Ai, Pepa dormidora".

Els dos últims versos són una tornada complementària. El primer l'hem trobat sobretot associat a la balada "La Pepa" – tan aviat com a les "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), de Manuel Milà i Fontanals –, però també a "La filla embarassada", com testimonia aquesta versió combinada amb "El testament d'Amèlia", recollida per Joan Tomàs a Sant Privat d'en Bas el 1924 per a l'OCPC. El segon dels dos versos no l'hem trobat recollit enlloc més. El cantador els havia après de la seva mare.

Segons llegim al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), de Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir, a Tossa es cantava per Carnestoltes.

A la gravació, en Vicenç Esteban canta amb un grup de dones.

Partitura:

La filla embarassada - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vila i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.