Lletra:

El carreter català,
català,
molt alegre i devertit,
n’atrapa una noia jove
per les carreres de Vic,
n’atrapa una nena jove
per les carreres de Vic.

La nena, com que era jove,
no podia seguir el pas,
seguir el pas;
l’agafa i la puja al carro,
pensant: -Tu l’estrenaràs!

Com a dalt del carro va ser-ne,
cossa ve i cossa ve,
cossa va,
i com més cosses li tirava
més trempava el carreter,
com més cosses li tirava
més trempava el carreter.

Però una cossa mal donada
el dit gros li va escapar;
i al cap de dues setmanes
va ingressar a l’h(a)spital,
i els metges prou feines trobaven
un remei per aquell mal,
sí!

El remei ja li trobaven,
deien: -Això s’haurà de tallar.
I amb els metges demanava:
-Per favor, deixeu-me estar.

El pobre desesperat,
recordant el bo passat,
va maleir aquella noia
i tots els seus avantpassats.

I és la verdadera història
que tenen els carreters;
que aquells rellotges que porten
mai no saben l’hora que és,
bou!