signatura_PNC2022.jpg

Casada amb un vellot

Nom de l'informant: Joan Piella i Palomera  "Pipa"

Data i lloc de naixement: 27/10/1937 (Vallfogona de Ripollès)

Municipi de residència: Sant Joan de les Abadesses

Lletra:

Muntanyes del Canigó,   fresques són i regalades,
més que més ara a l’istiu,   que les aigües són gelades.
Set mesos m’hi sóc estat   sens veure persona humana
més un petit rossinyol,   que feia llargues volades.
-Rossinyol, bon rossinyol,   tu que fas llargues volades,
aniràs a vora el mar   a portar-li l’ambaixada.

Observacions:

Fins al quart vers és la balada "Muntanyes del Canigó", molt cantada i recollida en versions diverses a la majoria de cançoners. 

La primera referència que en tenim és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), anotada com una variant del que avui coneixem com a "Muntanyes regalades". Passa el mateix amb Francesc Pelagi Briz al volum III de "Cansons de la terra" (1871), que recull la del primer autor.

Milà i Fontanals en publica una versió més llarga al "Romancerillo catalán" l'any 1882; ja la diferencia d' "El canigó" ("Muntanyes regalades") i li posa el nom de "Muntanyes del Canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la trobem anotada com a "Montanyes de Canigo", amb una breu explicació sobre la teoria que aquesta era la cançó més popular amb què els els perpinyanesos van celebrar el casament de Jaume II, fill de Jaume I el Conqueridor, amb la comtessa Esclarmunda de Foix l'octubre de 1275.

Els últims dos versos són l'inici de la balada "Casada amb un vellot". Milà i Fontanals la recopilava dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "Mensaje a los parientes". Joan Amades la recull al seu cançoner en una versió de l'any 1922. A l'Obra del Cançoner Popular la trobem recollida diverses vegades amb aquest mateix títol (1924-1925 i 1934) o amb d'altres (1928). 

D'aquesta última n'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el títol "La malcasada".

Tant "Muntanyes del Canigó" com "Muntanyes regalades" acostumen a ser exordis lírics – és a dir, fragments introductoris – d'altres balades, com en aquest cas.

 

En "Pipa" va exercir de pastor tota la vida. Seguint el ramat, que anava creixent, va passar de viure a Vallfogona de Ripollès a Riudaura, a la Garrotxa, i finalment al Pla de l’Estany, on va arribar a tenir més de mil ovelles. La transhumància el va fer conegut, tal i com explica ell mateix, des de Puigcerdà fins al Port de la Selva. Des que va deixar el ramat que viu a Sant Joan de les Abadesses amb la seva dona i la seva filla.

Entrevista i enregistrament realitzats per Albert Massip i Joanot Cortès a Sant Joan de les Abadesses, l'octubre de 2024.