Lletra:

Hem vingut de Palamós
per veure Barcelona,
i mon cor s’ha omplert de goig
sentint tanta tabola.

Perquè jo no he vingut sol,
que han vingut darrera meu
els amics de Palamós,
els parents i quelcom més:
mon pare, ma mare,
mon fill i el meu nebot petit;
la meva germana,
el meu padrí i els meus cosins;
l’oncle Tòfol, la tia Tecla,
la Montserrat i la Rosó.

En sortint de l’estació
hem hagut de llogar un cotxe;
el cotxer no ens ha volgut,
perquè erem tanta colla.

Perquè jo no he vingut sol,
que han vingut darrera meu
els amics de Palamós,
els parents i quelcom més:
mon pare, ma mare,
mon fill i el meu nebot petit;
la meva germana,
el meu padrí i els meus cosins;
l’oncle Tòfol, la tia Tecla,
la Montserrat i la Rosó.

El cotxer no ens ha volgut,
perquè erem tanta colla,
i el tramvia que ha vingut
l’hem fet parar per força.
El conductor ha indicat
que el tramvia anava ple,
i jo hi volia anar
amb tot el meu requetè.

Mon pare, ma mare,
mon fill i el meu nebot petit;
la meva germana,
el meu padrí i els meus cosins;
l’oncle Tòfol, la tia Tecla,
la Montserrat i la Rosó.

Un senyor vermell del tot,
que li deien guàrdia urbano,
li hem preguntat on està
nostre tio Mariano.
No gastava bon humor;
ha engegat el bot avall,
i en cabat m’ha fet mirar
si io portava el seu gavant.

Mon pare, ma mare,
mon fill i el meu nebot petit;
la meva germana,
el meu padrí i els meus cosins;
l’oncle Tòfol, la tia Tecla,
la Montserrat i la Rosó.

Ens en tornem a Palamós
ben tips de Barcelona,
ja que no ens volen enlloc
perquè som tanta colla.

Perquè jo no he vingut sol,
que han vingut darrera meu
els amics de Palamós,
els parents i quelcom més:
mon pare, ma mare,
mon fill i el meu nebot petit;
la meva germana,
el meu padrí i els meus cosins;
l’oncle Tòfol, la tia Tecla,
la Montserrat i la Rosó.