Observacions:

El pedagog i historiador Alexandre Galí i Coll (1886-1969) es fa ressò d'aquesta cançó escolar al catorzè volum de la seva "Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya: 1900-1936", publicada per la Fundació Alexandre Galí entre els anys 1978 i 1986, concretament al capítol dedicat a la història de l' "ensenyament oficial de la gimnàstica a Espanya". Galí explica:

"L’autor d’aquest llibre havia vist els infants fer aquests exercicis en una aula tancada amb un aire que es podia tallar de tan espès, tot cantant una cançó molt higiènica i enginyosa que els mestres aprenien a les normals (llibre del professor, tantes pessetes) i deia o diu, perquè possiblement encara vigeix:

El aire libre es mi elemento
y lo respiro con fruición.
Abro los brazos.
Los alzo luego
y repito muchas veces
la mismita operación.
Así, así, así…

No era pas menys obtús cantar la cançó del aire libre, en un lloc on l’aire ho era tot menys lliure, que fer un Congrés d’Higiene Escolar abstracte prescindint, com veurem aviat, dels locals antihigiènics, en la seva immensa majoria, de les escoles de la ciutat i anant a visitar només els pocs que podien exhibir-se…"