El sorteig dels quintos

Nom de l'informant: Roser Darder i Marquès "de Can Pere Jan"

Data i lloc de naixement: 19/12/1900 (Tossa de Mar)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Lletra:

(...) n’és una vila trista;
no n’ha vila més trista
com és la de Llançà,
ciutat com Barcelona
a Espanya no n’hi ha.

-Ai mare, si ho sabeu,
que en tinc d’anar a la guerra,
ai mare, si ho sabeu,
que en tinc d’anar a la guerra.
-Ai, fill meu, quina pena,
quin desconsol tan gran,
mon cor ne passa pena
quan això estic pensant.

Sortiren de Llançà
per nar dret a Figueres,
seguint les carreteres
de sota el Canigó,
seguiren les Castelles,
València i Aragó.

-No en sé més...-

Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó estròfica és la d'Adolf Carrera, que l'aplega dintre "30 cançons populars catalanes" (1916) amb el nom de "Cançó del soldat" S'obre en una finestra nova . També n'apareix recollida una lletra en un volum tardà de la revista "Ilustració Catalana" (1917). Uns anys després es recull al "Cançoner del Ripollès" en dues ocasions: a La Pobla de Lillet i a Ripoll l'any 1919.

També apareix titulada com a "Sorteig de minyons" S'obre en una finestra nova , a la missió de recerca que van fer Palmira Jaquetti i Enric D'Aoust per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya als anys 1928 i 1929 a Verges.

Es tracta d'una cançó prou estesa arreu dels Països Catalans. Aquí se'n pot escoltar una versió en directe interpretada pel grup d'arrel valencià Urbàlia Rurana. La cançó va ser inclosa al seu disc "Rom i cafè" (1994) amb el títol que proposem aquí, "El sorteig dels quintos".

Partitura:

El sorteig dels quintos - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vilà i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.