signatura_PNC2022.jpg

Cançó dels Paus

Nom de l'informant: Isabel Bell-lloch i Pérez

Data i lloc de naixement: 12/06/1912 (Tossa de Mar)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

(...) questa vila
no vo(s) la nomenaré,
van anar en el casino
a trobar-ne un peroler.

-Peroler, dona’m cinc duros
per fer-ne lluir un sarau.
Vergonya me’n donaria,
de què me’n diguéssiu Pau.

Un Pau, dos Paus,
tres Paus, quatre Paus,
cinc Paus,
no en tenen cinc duros
per fer-ne lluir el sarau.

Observacions:

Es tracta d'una cançó local de Tossa. Al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025) hi llegim el següent:

"Na Maria Pons ens va facilitar la següent informació sobre Paus i Gitanos: Molt antigament (s. XIX), a Tossa hi havia dues sales de ball i dues societats: es Paus i es Gitanos, amb molta rivalitat per organitzar festes i saraus. La societat des Gitanos la formaven la clase més benestant i la des Paus la classe més modesta. Totes dues societats tenien la seva vestimenta i les seves banderes, que treien per les passades (rues) de Carnestoltes. La vestimenta des Gitanos era una túnica negra que a l'esquena duia unes estisores obertes, de color vermell".

Sembla ser que aquesta cançó fa referència a una vegada que els Paus van haver de demanar diners per poder organitzar un sarau. Per saber-ne més, pot consultar-se el capítol "Les sales de ball" del dotzè volum dels Quaderns d'Estudis Tossencs, "Llegendes i tradicions de Tossa cantades per Vicenç Esteban Darder" (Eva Pinyol i Llésera i David Moré i Aguirre, 2014).

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vila i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.