Observacions:

No es coneix exactament si la cantarella té a veure amb el poble de La Bisbal d'Empordà (hi ha una ermita dedicada a la santa molt propera a aquesta població), amb La Bisbal de Falset (on s'hi troba l'anomenada cova de Santa Llúcia) o bé si fa referència a la capella de Santa Llúcia annexa a la catedral de Barcelona, davant del palau episcopal ("bisbal" caldria entendre's aquí com a adjectiu, "propi del Bisbe").

A Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) s'hi venera Santa Llúcia de Puigmal i la cantarella, per tant, també s'hi adaptava.

Santa Llúcia és la patrona dels sastres i les modistes. Segons explica en Joan, hi havia el costum que tota la canalla sortís el dia abans d'aquesta data a collir màstecs espigats i, si no en trobaven, agafaven ginestes per poder fer les atxes i encendre-les a la nit mentre corrien pel carrer fent aquesta cantarella. Acabada la guerra, va arribar a Sant Hilari un caporal de la guàrdia civil que no coneixia aquest costum; quan va veure la mainada corrent amb les atxes enceses els va voler tancar a la presó. L'alcalde de l'època, Enric Serras, va dir al caporal: "Tenga en cuenta, señor cabo, que esto es una tradición, y una tradición es una ley".