El repropi

Nom de l'informant: Vicenç Esteban i Darder "de Can Pere Jan"

Data i lloc de naixement: 20/06/1930 (Calonge)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Lletra:

Ditxosa matinada
que us vaig sentir cantar;
del vostre cant, minyona,
me’n vaig enamorar.

Com que el meu cor sentia
tan preciosa veu,
en pareixia un àngel
que en davallés del cel.

Ja la’n treu a la dansa,
a conversar-ne els dos:
-Jo vos suplico, jove,
no me’n robeu l’amor.

(...) de setmana
me’n poso a festejar,
festejo una minyona,
n’és per enamorar.

Al cap de els vuit dies
les joies li vaig dar;
no en passaren els quinze
que ella me les tornà.

-Tu me’n tornes les joies,
tu me’n diràs per què.
-M’han dit que eres repropi,
i amb tu ningú hi vol res.

-Repropi o no repropi,
minyona, qu(e) hi faràs?
N’ets promès a paraula,
i no la’n trencaràs.

Si de cas me la’n trenques,
que te’n recordaràs,
te’n tancaré a la cúria,
no te’n podràs casar.

-Si a la cúria me’n tanques,
trista com ho faré?
Primer me’n faré monja,
que amb tu no em casaré.

-Antes de fer-te monja
mira’t i pensa’t bé,
la vida de les monges
quina vida pot ser.

Tancades a la celda
no es poden divertir
sinó que elles amb elles,
que fan penar i morir.

Requetetxec,
quetetxec, quetetxaina,
requetetxec,
quetetxec, quetetxó.

Observacions:

Es tracta de la cançó estròfica popularment coneguda com "El repropi". La primera referència que en tenim és al cinquè volum de "Cansons de la terra" (1877), de Francesc Pelagi i Briz, que la recull amb el títol "Tracte desfet". A la "Nota" a aquesta cançó, Pelagi i Briz escriu:

"La paraula repropi equival á réprobo. La llengua catalana es tan esquerpa als esdrújuls, que avans no ‘ls adopta prefereix fins corrómprels, donchs lo ritme de nostra llengua es massa dols (y la diuhen aspra!) per subjectarse á tal esfors de pronuncia."

Pocs anys després la recolliria Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol castellà "Falta de palabra". Ja al s. XX, Julita Farnés la recolliria al núm. 197 del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1911) amb el mateix títol que presentem, i Sara Llorens al "Cançoner de Pineda" (1931) amb el títol "La promesa penedida".

No hem sabut trobar recollides les tres primeres estrofes de la versió d'en Vicenç Esteban enlloc més. Podria ser que formessin part d'una cançó diferent, tot i que, segons l'opinió del filòleg Salvador Rebés, no podem descartar del tot que fossin de la collita d'un cantador local, creades amb el propòsit d'amplificar el concepte de "minyona per enamorar", previ al desengany del protagonista de la cançó.

Partitura:

El repropi - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vilà i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.