Lletra:

-El dilluns al dematí   n’és principi de setmana,
poso la sella al cavall   i la brida ben guardada.
Ja se’n va a passejar   cap a carretera plana;
com és a mitjan camí,   sent una veu prim(a) i clara.
Se’n gira del costat dret,   veu la seva enamorada;
se’n posaren a parlar,   les converses foren llargues.
-Per l’amor que ens hem tingut,   vet aquí un anell de plata;
per l’amor que ens tenim,   un petó i una abraçada.
Gira la brida al cavall,   cap a casa se n’anava;
com és a mitjan camí   en sent tocar les campanes.
En veu baixar-ne un amic,   un amic de confiança:
-No en diries, amic meu,   de qui toquen les campanes?
-Per ser amics t’ho diré:   de la teva enamorada.
-Valga’m Déu, com pot ser això,   si fa un quart que l’he deixada?!
Gira la brida al cavall,   cap a casa se n’anava;
com és a mitjan camí   veu la porta mig tancada,
cortina negra al balcó,   que el seu cor li traspassava.
Ja se’n puja escala amunt,   com si fos l’amo de casa;
al ser al replà de l’escala,   la veu al llit estirada.
-No em destapis, amor meu,   que seria condemnada.
Ves-te’n a baix al celler,   trobaràs la meva mare,
que et donarà les claus,   les claus de la meva caixa;
les joies que em vares   dar encara són a la capsa,
i el vestit que em feies fer   encara n’és a cal sastre.
Ja se’n va arrancar el punyal   i se’n venta punyalada;
ara sí que la gent dirà   que un amor(t) ha mort a l’altre.

Requetetxec,
quetetxec, quetetxec,
requetetxec,
xec, xaina.