signatura_PNC2022.jpg

Rossinyol que vas a França

Nom de l'informant: Vicenç Esteban i Darder  "de Can Pere Jan"

Data i lloc de naixement: 20/06/1930 (Calonge)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

El meu pare m’ha casada,
el meu pare m’ha casada,
i amb un cabrer me n’ha dada,
la flor del jardí,
la flor del jardí m’agrada,
m’agrada en a mi.

I amb un cabrer me n’ha dada,
me n’ha fet guardar les cabres.

 

Observacions:

Es tracta d'una balada molt recollida en diversos cançoners. El primer en publicar-la fou Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán", l'any 1882, amb el títol de "Mensaje".

La publica també l'any 1901 Joan Guasch aquí, dintre "Cançons populars catalanes". Ja apareix amb la partitura i la lletra.

Més tard, l'any 1907, la trobem al "Cançoner Popular" d'Aureli Capmany, ja amb el títol "Lo rossinyol". L'autor l'emmarça a la regió del Rosselló.

Entre d'altres reculls, també la trobem dintre "40 cançons populars catalanes" (1909) de la Biblioteca Popular de "L'Avenç", igualment com a "El Rossinyol", i més tard a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, aplegada per Palmira Jacquetti el 1934. Segons llegim al llibre "Tossa. Cançons d'abans", la mateixa Palmira Jacquetti l'havia recollit a Tossa juntament amb Maria Carbó el 1927, també per a l'Obra del Cançoner Popular, en una versió amb la mateixa música i lletra que presentem.

Segons Joan Amades també trobem aquesta cançó al Llenguadoc, la Provença i al territori de l'antiga llengua d'oïl (nord de França).

Es tracta d'una balada de versos simples no cesurats, és a dir, que no formen hemistiquis com la majoria de balades.

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vila i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.