Observacions:

Aquesta balada apareix a la majoria de cançoners amb moltes més estrofes, però sense massa variants literàries o melòdiques. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Després apareixeria al recull "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" (1871) de Francesc Pelagi Briz. Sembla ser que la cantaven les mares a les filles amb un sentit educatiu de prevenció dels embarassos.

La història tendeix a ser més llarga i dramàtica que la que recollim aquí. Aquest és un exemple aparegut a "40 cançons populars catalanes" (1909):

La filla del marxant
diuen que es la més bella.
No es la més bella, no,
que altres n'hi ha sense ella.
La virondon!
La virondon, quina donzella!
La virondon!

S'ha cercat aimador
a la faisó novella;
n'ha donat els amors
al peu d'una olivera.

Quan ella va a sarau
se'n posa boniqueta,
lo faldellí vermell
enribetat de negre.

La'n treuen a ballar
a la dança primera,
i el ballador li diu,
lo ballador li deia,

lo ballador li diu:
— Amor, sou pesanteta.
— En què m'ho coneixeu?
Com ho podeu conèixer?

— Bé es prou coneixedor,
bé n'es de bon conèixer:
poseu els peus més plans,
ja no danceu lleugera,

lo cinturó no us clou,
lo faldellí us curteja,
la cintureta us creix,
lo davantal s'aixeca

i el faldellí vermell
d'un pam no us toca a terra.
¿Què'n donarieu vós
per tornâ a sa manera?

— Galan, si's feia això,
vos vestiré de seda,
vos compraré un barret
amb plomes a l'orella,

vos donaré un cavall
guarnit a la francesa,
un cavall blanc, valent,
que'n volarà la terra,

pagant-vos tot l'ormeig
per anar a la guerra.
— Voleu venir, amor?
Sereu deslliuradeta.

A dintre l'hort del rei
n'hi ha una fonteta:
tota nina que hi beu
de rosa's fa poncella.

— Anem-hi, don Joan,
que jo hi voldria beure.—
Quan foren a la font,
la font aixuta n'era.

De sentiment que'n té,
l'infant li cau a terra.
— Culliu-ho, don Joan,
tireu-ho a la riera.

— La bella, no ho faré,
que no són coses meves.—
Ella de terra'l cull,
lo'n tira a la riera.

Quan lo n'hagut tirat
l'aigua torna vermella.
— Ai la bella! Què heu fet?
Sereu castigadeta!—

Los pescadors del rei
són més avall, que pesquen:
n'han pescat un infant,
bonic com una estrella.

De tant bonic que n'es
el porten a la reina.
Les guardes ho han vist:
l'han feta presonera

— A la presó del rei
vós sereu la més bella:
vos hi estareu set anys
sens veure cel ni terra —

Al cap de los set anys
ja n'obren una reixa
darrera del reixat
la dama's fa en finestra.

— Quan hi podré tornar,
ai! a la meva terra? —
Ne veu passâ un bailet
que n'era de sa terra.

— Bailet, el bon bailet,
què fan a aquelles terres?
— D'ençà que vós no hi sou
hi ha hagudes moltes guerres;

els vaixells van pel mar
amb banderes vermelles,
amb banderes de sang
pera ofegar la terra.

— No hi tornaré pas més,
ai, a la meva terra!—
La veu un passejant,
que s'ha enamorat d'ella.

— Deixeu-me, carceller,
parlâ amb la presonera.
— Torneu demà al matí,
que eixirà a la carrera,

vestideta de blanc,
resant el Miserere.—
El fill del rei ho sab:
la'n vol anar a veure.

A l'endemà al matí,
la'n treuen amb bandera:
la creu hi va al davant,
el butxí va al darrera,

dos frares al costat
cantant el Miserere.
Les nines del seu temps
se'n van corrent a veure-la.

— Ai, nines de Lyó,
de mi preneu exemple!
Mares, no deixeu mai
les filles que festegen.—

La mare la segueix
feta una Magdalena.
Quan va passar davant,
davant de casa seva,

ja n'arrenca un gran crit:
— Valga-m Déu, mare meva!
Si m'haguessiu casat
al cap de la quinzena,

no hauria jo caigut
en aquesta baixesa.—
Quan baix de la forca es,
ella n demana beure

lo batlle i lo veguer
n'omplen una escudella
— Beveu, Elianor;
aquesta es la darrera.

Al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir escriuen que a Tossa només la recordava sencera en Vicenç Esteban. Malauradament, a les cintes cedides a Càntut només hi apareix el fragment que presentem. Al llibre pot consultar-s'hi la versió completa, que té fins a 40 versos.