Anar al contingut
signatura_PNC2022.jpg

El caçador i la pastora

Nom de l'informant: Vicenç Esteban i Darder i Roser Darder i Marquès  "de Can Pere Jan"

Data i lloc de naixement: 20/06/1930 (Calonge) i 19/12/1900 (Tossa de Mar)

Municipi de residència: Tossa de Mar

 

Lletra:

Si tenia una escopeteta,
la garidon, que la garideta,
me n’aní al bosc a caçar,
la garidon, don, da,
me n’aní al bosc a caçar,
la garidon, don, da.

No en trobí perdiu ninguna   per a po(gu)er-li tirar,
només una pastoreta,   que en guardava el bestiar.
La pastoreta dormia,   no la goso despertar.
Vaig collir un ram de violes,   i al pit els hi vaig tirar.
Les violes n’eren fresques;   ella se’n va despertar.
-Què en veniu a buscar, jove?   Què en veniu aquí a buscar?
-Vostre amor, oh donzelleta,   si me’l volguéss(i)u donar.
-Això ho heu de demanar-ho,   en el pare (...) al meu germà;
i a la meua tia monja,   i al meu oncle capellà.
Que si a cas ells vos el donen,   per molt ben donat serà.

Observacions:

Es tracta d'una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb el títol "El caçador i la pastora", "El bon caçador" o simplement "El caçador". Ja està recopilada aquíS'obre en una finestra nova per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol de "La Pastorcilla". 

El 1911, Julita Farnés i Pagès en publicava una versió al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.

N'hem trobat també algunes versions al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La pastora i el caçador".   

Joan Amades explica que n'existeixen diverses variants, però actualment se'n canten sobretot tres: 

- Amb resposta "ara va de bo". Sembla que es va repopularitzar a partir de la recuperació que en va fer el pedagog Ireneu Segarra, director de l'Escolania de Montserrat. El cor va publicar l'any 1981 el disc "Cançons populars catalanes" amb aquesta versió anomenada també "Una matinada fresca". En aquest vídeo podem veure l'Escolania interpretant-la en directe.

- Amb resposta "olailà, quina fresca hi feia". La va tornar a impulsar el cantant Emili Vendrell i Coutier (fill del tenor Emili Vendrell) a partir d'un disc publicat l'any 1968 anomenat "Cançons de la nostra terra Vol. II" (Aquí la podem sentir en una disc publicat als anys 80). Posteriorment, l'any 1973 Ara va de boS'obre en una finestra nova l'enregistren a partir d'un cantador de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).

- Amb resposta "si en tira l'amor no en toca". La va repopularitzar el tenor Gaietà Renom al disc "Canciones populares" de 1961, que podem sentir aquí. També l'any 1968, Pau i Jordi (Pau Riba i Jordi Pujol) l'enregistren al disc "El rei de XauxaS'obre en una finestra nova".

 

A la gravació, en Vicenç Esteban canta amb la seva mare.

Partitura:

Partitura
Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vilà i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.