signatura_PNC2022.jpg

La presó de Lleida

Nom de l'informant: Vicenç Esteban i Darder  "de Can Pere Jan"

Data i lloc de naixement: 20/06/1930 (Calonge)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Fotografia de l'informant

 

 

Lletra:

Si n’eren trenta presos,
tots trenta a la presó,
i el més petit dels trenta,
liró, liromfà,
en dicta una cançó,
lireta, liró.

La filla del rei moro   s’estava en el balcó,
els presos se n’adonen,   i pleguen la cançó.
-Canteu, canteu, els presos,   canteu-ne la cançó.
-Com cantarem, senyora,   si estem a la presó?
-Canteu, canteu, els presos,   canteu-ne la cançó,
que jo diré al meu pare   si me’n vol fer un do.
-Ai pare, lo meu pare,   us vu(i) demanar un do.
-Ai, filla Margarida,   quin do vols que jo et do?
-Ai pare, lo meu pare,   les claus de la presó.
-Ai, filla Margarida,   això no ho faré, no,
que ara ve el sant diumenge,   que els hem de penjar a tots.
-Ai, pare, lo meu pare,   no pengeu m'aimador.
-Ai, filla Margarida,   qui é el teu aimador?
-Ai pare, lo meu pare,   el més petit de tots,
que duu la calça curta,   i duu el barret rodó.
-Ai, filla Margarida,   serà el primer de tots.
-Ai pare, lo meu pare,   pengeu-m’hi en a mi i tot.
-Ai, filla Margarida,   això no ho faré, no.
-A cada cap de forca   poseu-hi un ram de flors;
tota la gent que passi   dirà: -Déu els perdó.

Observacions:

És una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb aquest mateix nom. Hi ha algunes variants que situen també la història a la presó de Nàpols, a Targa (Tàrrega?), Tortosa o fins i tot a Toledo.

La primera referència que en tenim és aquestaS'obre en una finestra nova, recopilada per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol "Los presos de Lérida". També va ser recollida l'any 1866 al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi BrizS'obre en una finestra novaamb el títol "Los presos de LleydaS'obre en una finestra nova", així com dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis en recull un parell de versions: una a Almenar (Lleida) i l'altra a Mollet del Vallès (Barcelona). 

Confegida a partir de diverses variants, apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" (1893), de Marià Aguiló i FusterS'obre en una finestra nova, amb el nom de "La cançó dels presonersS'obre en una finestra nova".

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vila i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.