Lletra:

Si n’eren trenta presos,
tots trenta a la presó,
i el més petit dels trenta,
liró, liromfà,
en dicta una cançó,
lireta, liró.

La filla del rei moro   s’estava en el balcó,
els presos se n’adonen,   i pleguen la cançó.
-Canteu, canteu, els presos,   canteu-ne la cançó.
-Com cantarem, senyora,   si estem a la presó?
-Canteu, canteu, els presos,   canteu-ne la cançó,
que jo diré al meu pare   si me’n vol fer un do.
-Ai pare, lo meu pare,   us vu(i) demanar un do.
-Ai, filla Margarida,   quin do vols que jo et do?
-Ai pare, lo meu pare,   les claus de la presó.
-Ai, filla Margarida,   això no ho faré, no,
que ara ve el sant diumenge,   que els hem de penjar a tots.
-Ai, pare, lo meu pare,   no pengeu m'aimador.
-Ai, filla Margarida,   qui é el teu aimador?
-Ai pare, lo meu pare,   el més petit de tots,
que duu la calça curta,   i duu el barret rodó.
-Ai, filla Margarida,   serà el primer de tots.
-Ai pare, lo meu pare,   pengeu-m’hi en a mi i tot.
-Ai, filla Margarida,   això no ho faré, no.
-A cada cap de forca   poseu-hi un ram de flors;
tota la gent que passi   dirà: -Déu els perdó.