Cançons
La Pepa
A la torre xica
i a la torre gran,
tenen una noia
que l’estimen tant,
de tant que l’estimen
no la casaran,
a la torre xica
i a la torre gran.
Tenen una noia, no sé què en faran;
si en faran un quadro o l’embalsamaran.
Es tracta d'un fragment de la balada anomenada també "La torre xica", "La Pepa galant" o "La Bepa" i de la qual se'n coneixen diverses versions. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals amb el nom títol "El rapto" dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes
" (1853). També la trobem recollida aquí, al volum I de "Cansons de la terra" (1866) de Francesc Pelagi Briz. Briz anota que n'ha suprimit algun vers "en rahó de ser massa aixarit".
Mn. Jacint Verdaguer va escriure posteriorment la "Cançó del rossinyol" a partir d'aquesta tonada. Aquesta cançó es va fer molt popular, de manera que s'ha acabat barrejant amb l'original.
En Josep explica que li cantava el seu pare mentre el bressolava a la falda.
En Josep va créixer al mas La Xoriguera, situat sobre el municipi de Les Planes d'Hostoles, entre El Far i La Salut. Explica que la gent que treballava a bosc (sobretot roders o rodellers dels pobles d'Anglès i Sant Martí Sapresa) es quedaven a dormir casa seva. Al vespre s'esbargien tot menjant, bevent i cantant cançons.
