signatura_PNC2022.jpg

El pobre alegre

Nom de l'informant: Josep Parra i Teixidor  "Pepet Parra"

Data i lloc de naixement: 1925

Municipi de residència: Riudaura

Fotografia de l'informant

Lletra:

Sóc pobre i no envejo
la vida d'un ric,
perquè me la passo
molt més divertit.

El dematí me'n llevo,
me'n vaig a la font,
me'n rento(c) la cara
i és fora la son.

I el ric no ho pot fer
perquè no és llevat;
m'encanto i m'alegro
amb molt més llibertat!

Me'n vaig 'la taverna
a fer-ne un vas de vi,
i en surt la mestressa:
-Noi, no et puc servir.

Me'n vaig al flequer
i a buscar-ne un pa
i en surt la mestressa:
-Per tu no n'hi ha.

Me'n vaig a cal sastre
i a fer-ne fer un gec
i en surt la mestressa:
-I on va aquest ximplet?

Sóc pobre i no envejo
la vida d'un ric,
perquè me la passo
molt més divertit.

Dematí me'n llevo,
me'n vaig a la font,
me'n rento(c) la cara
i és fora la son.

I el ric no ho pot fer
perquè no és llevat;
m'encanto i m'alegro
amb molt més llibertat!

Observacions:

Aquesta cançó la trobem de forma extesa sobretot com a cançó de Nadal, amb la tornada més habitual "jo canto i m'alegro / quan Jesús és nat". La primera notícia que en tenim és de l'any 1887: n'apareixia una versió recollida per Joan Segura al llibre "Miscelánea Folk-lórica" (amb la tornada religiosa).

Però l'any 1913 al Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró ja apareixia amb una tornada diferent: "jo canto i m'alegro / i visc ben xalat".

L'any 1917 n'apareix publicat un fragment al número 810 del periòdic Gent Nova, de Badalona, recollida en una excursió a Montgrony (Gombrèn, Ripollès). La tornada en aquest cas és: "jo canto i m'alegro / i estic molt trempat".

N'hem trobat un altre exemple al Cançoner del Ripollès, recollida a Les Llosses els anys 20, que diu "jo canto i m'alegro / i en visc molt trempat". L'acompanya una versió amb la tornada religiosa.

La variant que presentem, amb cap connotació cristiana, no sabem si és anterior o posterior a la més habitual. A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya n'hem trobat una versió recollida a la casa de la caritat de Barcelona d'un home del Berguedà, l'any 1926, que aplega les dues tornades per separat. Els autors aclareixen sobre la segona: "és la tornada que es canta fora del temps de Nadal".

Gravació feta per Josep Parra i Teixidor, a mitjans dels anys 80. Arxiu de Lluís Batlle i Rossell.