Lletra:

Sóc en Patufet,
tot pobrissonet,
vaig néixer tot sol
sota d’una col.

Ai, pobre de mi,
quan vaig veure allí
una bèstia gran
d’herba tot menjant.

N’era el bou astut,
que tot res(s)(a)lut
al lloc on estava
amb el vent s’acostava.

La col olorà
i la va tastar,
mes sense pensar,
ai, se’m va empassar.

-Patufet, ont ets?
Em cridava la mareta:
-Patufet, ont ets?
Em cridava a tort i a dret.

-Sóc a la panxa,
la panxa, la panxa,
sóc a la panxa,
a la panxa del bou.

Aquí no hi neva,
no hi neva, no hi neva,
aquí no hi neva,
no hi neva ni hi plou.

Fosc estava allí;
ai, pobre de mi,
sens poder menjar
ni poder jugar.

Vaig veure per llit
del bou els budells,
com que sempre és nit,
vaig seure amb ells.

Be n’estava tou,
el ventre del bou;
tan segur n’estava,
que no m’enyorava.

Al ventre del bou,
tant si neva o plou,
puig s’hi està tan bé,
que jo hi tornaré.

-Patufet, ont ets?
Em cridava la mareta:
-Patufet, ont ets?
Em cridava a tort i a dret.

-Sóc a la panxa,
la panxa, la panxa,
sóc a la panxa,
a la panxa del bou.

Aquí no hi neva,
no hi neva, no hi neva,
aquí no hi neva,
no hi neva ni hi plou.