Cançons

La majoria de referències antigues que trobem d'aquesta cançó rítmica són citant-la com a "Els esclops de Déu": la primera referència que hem trobat és al n.1277 del setmanari satíric "La esquella de la Torratxa" de 1903 i també la trobem, només anomenada, l'any 1904 a la revista satírica "La tralla del carreter". L'any 1908 també "La esquella de la Torratxa" en fa una versió política de l'època. Al 1916 al setmanari "La Nació" apareix anomenada com a cantarella del joc infantil que recordaven voluntaris catalans des de les trinxeres del nord de França de la Primera Guerra Mundial. 

La trobem recollida per primer cop al llibre "Cançons i jocs cantats de la infantesa" (1923) d'Aureli Capmany i Francesc Baldelló molt ben descrit, amb el títol "Amb els esclops" i amb aquesta lletra:

Amb els esclops d'En Pau
fangava En Joan;
cantava el gall.
En Pere li va al darrera
amb el tipi tipi tam.

L'any següent es recull a la revista infantil La rondalla del dijous amb aquest text:

Els esclops de Déu
en fangaven
Sant Joan triava gram,
Sant Pere li va el radera,
amb el tripi tripi tram.

L'any 1925 n'hi ha una versió recollida a Girona i descrita com a joc infantil dins la revista setmanal "Catalana", amb el nom de L'esclopet:

Els esclops de Deu
fangaven.
Sant Joan
triava'l gram.
Sant Pere
li va al darrera
ab el séu
pitrim, pitram,
pitrim, pitram.

També es troba recollida com a cançó de taverna en un parell d'ocasions dintre l'Obra del Cançoner Popular: l'any 1926 a Barcelona, d'un home del Berguedà, i l'any 1934 a Prats de Molló.