Cançons

Sota l’abre de la plaça
tota la flor del jovent,
enllaçant mans i mirades
van saltant joiosament
al compàs,
al compàs de la tenora,
que refila,
que refila amb fruïció,
rossinyol,
rossinyol que ens enamora,
el més gai, gai cantador.

Amb el fe en el cor posada
tots els vells també han dansat,
també han dansat,
als acords de la sardana
de sota eix abre sagrat.

Arbúcies, riallera vila,
catifada de verdor,
que treballa sense mida
amb ton esdevenidor,
la, lala la…

Que tens justa anomenada
de ser un vilatge joliu,
i t’adreça una mirada
el castell de Montsoriu,
el castell de Montsoriu.

Donant-se ferma abraçada
d’unitat i germanor,
per un indret tens les Agudes,
per l’altre Sant Segimó,
per l’altre Sant Segimó.

Donant-se ferma abraçada
d’unitat i germanor,
amb murmuris de tes aigües
i amb el ritme dels teus cors.

Mirant l’abre de la plaça
les muntanyes van formant
una sardana gloriosa
per la vila exhuberant.