Cançons
Rossinyol que vas a França
MATERIAL CEDIT PER:
I un pastor i una pastora,
alça l'amor d'un puntilló,
i un pastor i una pastora,
alça l'amor d'un puntillet.
Un pastor i una pastora,
i a l'ombreta d'un boixet
i a l'ombreta d'un boixet,
alça l'amor d'un pastoret.
La pastora ha perdut una cabra;
el pastor li ha trobada.
-Tu, pastor, torna'm la cabra.
-Què em donaràs tu per paga?
-Un petó i una abraçada.
Es tracta d'una versió de la balada "Rossinyol que vas a França". Tot i no fer referència a aquest ocell ni de quina relació tenen el dos, manté una part de la conversa de la cançó més clàssica.
"Rossinyol que vas a França" és una balada molt recollida en diversos cançoners, tot i que amb la tornada que presentem aquí no l'hem trobada enlloc més.
El primer en publicar-la fou Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán", l'any 1882, amb el títol de "Mensaje".
La publica també l'any 1901 Joan Guasch aquí, dintre "Cançons populars catalanes". Ja apareix amb la partitura i la lletra.
Més tard, l'any 1907, la trobem al "Cançoner Popular" d'Aureli Capmany, ja amb el títol "Lo rossinyol". L'autor l'emmarça a la regió del Rosselló.
Entre d'altres reculls, també la trobem dintre "40 cançons populars catalanes" (1909) de la Biblioteca Popular de "L'Avenç", igualment com a "El Rossinyol", i més tard a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, aplegada per Palmira Jacquetti el 1934.
Segons Joan Amades també trobem aquesta cançó al Llenguadoc, la Provença i al territori de l'antiga llengua d'oïl (nord de França).
Es tracta d'una balada de versos simples no cesurats, és a dir, que no formen hemistiquis com la majoria de balades.
Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).
