Cançons

Es tracta d'un joc de dits molt peculiar. Al seu article "Els jocs de llengua en la infantesa: les rimes", publicat a la revista "Llengua Nacional" (núm. 74, I trimestre del 2011), Jaume Salvanyà el descriu d'aquesta manera:

"Quan era petit, l’àvia em feia un joc que no he sentit explicar a ningú més: en deia el «marxa en Pere». S’enganxava un bocinet de paper al dit del mig de cada mà, per la part del damunt; tancava les mans i recolzava els dos dits en el cantell d’una taula, de manera que els paperets quedessin de cap per amunt. Aleshores alçava la mà i tornava a abaixar-la mentre deia: «Maaarxa en Pere»; després feia el mateix amb l’altra mentre deia: «Maaarxa en Pau.» Quan els dits tornaven a taula, el paperet havia desaparegut misteriosament. I de seguida hi tornava: alçava i abaixava un altre cop la primera mà mentre deia: «Tooorna en Pere», i ho repetia amb l’altra: «Tooorna en Pau.» I els dos trossets de paper apareixien altra vegada. El truc era tan senzill com un canvi de dits: amb el «marxa en Pere» i «marxa en Pau» amagava els dits del mig i els canviava pels índexs, i amb el «torna en Pere» i «torna en Pau», sortien altra vegada els del mig. I com més ho feia, més màgic ho trobava."

Al vídeo que presentem també s'aprecien els trossos de paper, en aquest cas dues parelles de dos colors diferents.