Cançons
El pintor de la pintura
-Un xiste que hi havien unes monges que resulta que hi havia un pintor, com ara en… aquell… i se li van esparracar les calces, sa(t)s? I les monges van dir… com ho hem de fer? Com ho hem de fer per di(r)-li que… bueno…?-
El pintor de la pintura…
que en té al cul una obertura…
-I el pintor es gi(ra) i diu:
No cal fer tanta música,
per ensenyar el cul una mica!
No hem trobat aquest acudit, ni la cantarella que l'acompanya, recollits enlloc més.
L’Empar recorda les cançons sobretot de la seva mare, la Narcisa Tarafa i José (Banyoles, 1925), de Can Pandai de Banyoles. La mare havia anat alguns anys a escola amb les monges clarisses de La Providència i també al Sagrat Cor. Els oncles de la mare, en Quimet i Cintet, tocaven la guitarra i la bandúrria, i a ella li feien fer teatre, cantar i recitar poesies. Més tard, la mare havia fet molt de teatre local.