Cançons
El pont s'ha trencat
El pont s’ha trencat
de la pim, pim, pararola,
el pont s’ha trencat
de la pim, pim, pararó.
El burro de radera
si el podem arreplegar,
el farem amb pebrot i tomata
o arròs amb bacallà.
Trobem diverses versions d’aquesta cançó de joc, amb petites variacions de lletra, recollides a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Per exemple aquesta recollida per Joan Tomàs a la Casa de Caritat de Barcelona el 1926, que el folklorista anomena “Lo pont està espatllat”:
Lo pont està espatllat
de la prim prim verderola.
Lo pont està espatllat,
del ram de l’oriol.
-Feu-lo fer apariar.
-No tenim diners.
-Feu-ne fer als ferrers.
-Los ferrers no en fan.
-Feu-ne fer de clasquetes d’ou.
-De clasquetes d’ou no en fan.
La segona estrofa no l’hem trobada recollida en cap cançoner antic.
El funcionament del joc que acompanya la cançó és el següent: dos infants fan un pont agafant-se de les mans. Els altres fan cua i van passant per sota mentre els que fan el pont canten la cançó. Quan diuen “arròs amb bacallà” abaixen els braços, enganxant-ne un que passa a formar part del pont.
L’Empar recorda les cançons sobretot de la seva mare, la Narcisa Tarafa i José (Banyoles, 1925), de Can Pandai de Banyoles. La mare havia anat alguns anys a escola amb les monges clarisses de La Providència i també al Sagrat Cor. Els oncles de la mare, en Quimet i Cintet, tocaven la guitarra i la bandúrria, i a ella li feien fer teatre, cantar i recitar poesies. Més tard, la mare havia fet molt de teatre local.