Cançons
Volem pa amb oli
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
volem pa amb oli,
pa amb oli volem.
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem;
si no ens en donen,
si no ens en donen,
el gafarem!
La primera referència que hem trobat d’aquesta cançó és al número 257 del diari esportiu “Xut!” de l’octubre de 1927, on s'anomena com a cançó popular. També a "La Publicitat" del 10 de setembre de 1929, tot i no escriure-la, se l'anomena com a "monòtona cançó" cantada pels excursionistes de l’època al tren. Amb dues revistes són consultables a l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).
L’Empar recorda les cançons sobretot de la seva mare, la Narcisa Tarafa i José (Banyoles, 1925), de Can Pandai de Banyoles. La mare havia anat alguns anys a escola amb les monges clarisses de La Providència i també al Sagrat Cor. Els oncles de la mare, en Quimet i Cintet, tocaven la guitarra i la bandúrria, i a ella li feien fer teatre, cantar i recitar poesies. Més tard, la mare havia fet molt de teatre local.
