Observacions:

Es tracta d'una de les estrofes d'una cançó popular prou estesa, però poc recollida. L'hem trobada formant part del popurri "Lo de ayer (Lo d'ahir): Potpourries sobre motivos populares catalanes", que enregistraven Jaume Planas i Simó (1889-1974) i la seva Orquestra Planas l'any 1940.

El popurri es va publicar més tard al disc "Lo d'ahir i lo de sempre" (1961) de la Coral Antics de Montserrat i Orquestra, que pot escoltar-se al blog Vinilissim - Vinils catalans. Després ha estat inclòs a la discografia de la La Trinca en dues ocasions: l'any 1969 – al disc "Tots som pops", formant part dels temes "Tocata i fuig com puguis I" i "Tocata i fuig com puguis II" – i l'any 1971 – al disc "L'orgue de gats", en algunes parts de la cançó "Havaneres de la costa" –. Una versió sencera del popurri pot consultar-se en aquest mateix cançoner.

Hem trobat inclosa una variant de la cançó – com a cançó enumerativa – al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), sota el títol "Entre paredadors".

L’Empar recorda les cançons sobretot de la seva mare, la Narcisa Tarafa i José (Banyoles, 1925), de Can Pandai de Banyoles. La mare havia anat alguns anys a escola amb les monges clarisses de La Providència i també al Sagrat Cor. Els oncles de la mare, en Quimet i Cintet, tocaven la guitarra i la bandúrria, i a ella li feien fer teatre, cantar i recitar poesies. Més tard, la mare havia fet molt de teatre local.