Cançons
El burro està malalt
Canteu, canteu, ninetes,
que el burro està malalt,
té mal a les potetes
i el ventre li fa mal.
No pot menjar civada
sinó pinyons pelats,
no pot dormir a l'estable
sinó amb un matalàs.
Hi ha diverses versions d'aquesta cançó infantil. Algunes canvien el verb inicial donant un to diferent al missatge de la cançó. En comptes de “ cantem, cantem ninetes”, diuen “ploreu, ploreu ninetes” o “correu, correu ninetes”.
La primera referència escrita que n'hem trobat és a "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:
Milà i Fontanals la recull l'any 1882 al "Romancerillo catalán", amb el número 521.
També l'hem trobat al cançoner "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981) de Josep Crivillé.
L’Empar recorda les cançons sobretot de la seva mare, la Narcisa Tarafa i José (Banyoles, 1925), de Can Pandai de Banyoles. La mare havia anat alguns anys a escola amb les monges clarisses de La Providència i també al Sagrat Cor. Els oncles de la mare, en Quimet i Cintet, tocaven la guitarra i la bandúrria, i a ella li feien fer teatre, cantar i recitar poesies. Més tard, la mare havia fet molt de teatre local.