Cançons
Sant Isidro
Sant Isidro, sidro, sidro, Sant Isidro llaurador,
nava a l’hort a robar faves, a l’hort del senyor rector.
Sant Isidro té unes calces cordades amb forriacs;
per botons hi porta una olla, per butxaques un ansat.
Es tracta d'una fragment de la balada que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el mateix títol. També amb el títol "Sant Isidro" l'aplega l'any 1871 Francesc Pelagi Briz al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans". Milà i Fontanals la situa a finals del s. XVI, Pelagi i Briz un segle més tard, a finals del XVII. En aquest mateix arxiu en trobem recollides diverses versions.
L’Empar recorda les cançons sobretot de la seva mare, la Narcisa Tarafa i José (Banyoles, 1925), de Can Pandai de Banyoles. La mare havia anat alguns anys a escola amb les monges clarisses de La Providència i també al Sagrat Cor. Els oncles de la mare, en Quimet i Cintet, tocaven la guitarra i la bandúrria, i a ella li feien fer teatre, cantar i recitar poesies. Més tard, la mare havia fet molt de teatre local.
