Observacions:

És una de les moltes variants de la cantarella que es canta arreu de Catalunya per fer cagar el tió. Pel que hem trobat a la premsa antiga, sembla ser una tradició més aviat rural que es va anar escampant arreu:

- 23/02/1890. La comarca del Noya (St. Sadurní d'Anoia).
- 05/01/1895. Lo Geronés (Girona). "Però los barcelonins no fan lo que fem nosaltres á la provincia de Gerona: no fan cagar lo tió".
- 25/12/1895. La Lealtad (St. Feliu de Guíxols).
- 20/12/1900. Catalunya Artística (Barcelona). Sobre tradicions a Sitges i al Vallès.
- 24/12/1905. Font Nova (Camprodon).
- 31/07/1906. El Cim d'Estela (Berga). Sobre una masia de "Les Planes".
- 25/12/1909. El Puigmal (Ripoll).
- 29/12/1912. Baix-Empordà (Palafrugell).

És justament en el penúltim article que es refereix al "pare-nostre del tió":

L'any 1930, Antoni Griera i Gaja publicava un recull amb el títol "Litúrgia popular" dintre el "Butlletí de dialectologia Catalana", on aplegava un parell de versions de la cançó que presentem:

Parenostre del tió,
bon Nadal que Déu ens do.
Ara en vénen festes,
festes precioses.
Dones curioses,
renteu els plats,
renteu el tinell. 

Raja vi blan,
dóna, tió,
si no et pegaré
un cop de bastó. (Beltlall, Conca de Barberà)

Parenostre del tió,
bona nit que Déu ens do.
Ara vénen festes,
festes precioses.
Dones curioses,
menjarem gall dindi,
coques ensucrades,
torrons de pinyó.

Caga, tió,
caga torró
d'avella i de pinyó:
si són dels fins, millor. (Manresa, Bages)

Aquesta és la cançó que es cantava per fer cagar el tío a Can Pascual, a Cassà de la Selva. El cantador Jaume Pascual i Figueras, nascut a Cassà de la Selva, viu actualment a Girona.