Muntanyes del Canigó

Nom de l'informant: Joan Colomer i Soler "Joan de la Sala"

Data i lloc de naixement: 11/10/1925 (Sant Iscle de Colltort - Sant Feliu de Pallerols)

Municipi de residència: Vilobí d'Onyar

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare, gran cantador i corrandista.

Lletra:

Muntanyes del Canigó,   fresques sou i regalades,
en que més ara a l’istiu,   que les aigües (a) hi són gelades.
Tres mesos m’hi som estat   sens veure-hi persona humana,
sinó un trist rossinyolet,   que a la sortida del sol canta.
Rossinyol, t’hi hauràs perdut,   tres dies fa que no canta.
D’aquest fet me’n vu(i) anar,   que l’enyorament m’(a)hi mata;
ningú m’entén aquest mal,   ni metges ni apotecaris,
només una nineta que hi ha,   que està al fondo de la plana.
I un dia me n’hi vaig anar,   un dia arran la vesprada,
l’endemà hi vaig arribar,   cap allà a la matinada.
-I Angeleta, baixa a obrir,   i Angeleta agraciada.

-Encara é(s) mé(s) llarga, però…-

-No en pot ésser, això, Joan, no en pot pas ésser això ara;
l’un costat hi tinc el marit, l’altre hi tinc la canalla.

Observacions:

La primera referència que tenim d'aquesta balada és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), anotada com una variant de la cançó que avui coneixem com a "Muntanyes regalades". Passa el mateix amb Francesc Pelagi Briz al volum III de "Cansons de la terra" (1871), que recull la del primer autor.

Milà i Fontanals en publica una versió més llarga al "Romancerillo catalán" de l'any 1882; ja la diferencia d' "El canigó" ("Muntanyes regalades") i li posa el nom de "Muntanyes del Canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la trobem anotada com a "Montanyes de Canigo", amb una breu explicació sobre la llegenda que aquesta era la cançó més popular amb què els perpinyanesos van celebrar el casament de Jaume II, fill de Jaume I el Conqueridor, amb la comtessa Esclaramunda de Foix l'octubre de 1275.

En Joan va viure a Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) fins l'any 1971. Des del 1974 viu a Sant Dalmai (Vilobí d'Onyar, Selva).

Partitura:

Muntanyes del Canigó - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada per Albert Massip i Pep Garcia, del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa, l'agost de 2023. La fotografia és de Pep Garcia.