Cançons
Gent d'aquesta santa casa (cançó de marxada)
-I en cabat, el despido, diu:-
Gent d’aquesta santa casa,
io me’n vaig a despedir;
Déu vos don(i) molts anys de vida,
tots vosaltres i en a mi.
Gent d’aquesta bona casa,
io us en dic adeu-siau,
amb salut i alegria,
d’aquí a un altre any si a Déu plau.
Es tracta de dues corrandes de caramelles. Les estrofes se solien adaptar segons la situació i la reacció dels estadans de cada casa. I no sempre eren de bones intencions, com les que presentem aquí. Vegeu aquest exemple que recull Jaume Ayats, del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, dins el llibre "Les chants traditionnels des pays catalans":
Ai, aquesta mala vella
que ens ha dat els ous covats:
Déu li mati les gallines
i li augmenti els pois del cap!
També n'hem trobat d'altres. Per exemple al "Butlletí de diactologia catalana" (Gener - Març de 1930):
Mala gent d'aquesta casa,
que no ens voleu dar cap ou;
la mestressa ja fos morta,
i l'amo de cap al pou.
En Joan explica que tant aquestes estrofes de comiat com les de l'anomenada "cançó d'arribada", que també recollim en aquest cançoner, es cantaven sempre. El que variava eren les corrandes d'entremig, dedicades a afalagar cada casa en particular per fer grossa la recapta.
En Joan va viure a Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) fins l'any 1971. Des del 1974 viu a Sant Dalmai (Vilobí d'Onyar, Selva).