Cançons

I una cançó vu(i) cantar,   no hi ha molt que n'és dictada,
d'una minyona que hi ha   que allí Vic se n'ha criada.
I en ve el dia de Sant Marc,   a la plaça en fan ballades.
La Ventura ha tret un ball   davant de la fadrinalla,
i amb el brillo que ella hi té   i el(s) fadrins enamorava.
I a l'endemà (...)   la'n demana en els seus pares.
-I a veure si ens vol(d)ríeu donar   la Ventureta estimada.
-La Ventura és per casar,   no sé si (e)s vol casar encara.
La Ventura ho ha sentit,   i a plorar se n'és posada.
-De què plores, Ventureta?   De què plores, Venturada?
-Bona part tinc de rauó,   que el(s) meus pares m'han llençada.
-No te n'hem llençada, no,   penso que t'haurem casada
amb (a) l'hereu Vila de Rius,   que és el més ric de la plana.
-Què en farem que en sig(a) ric   si el meu cor no li agrada?
Per què no em deixeu casar   i amb aquell qui a mi m'agrada?
Que és l'hereu Vilador,   el que en a mi m'agrada.
I a l'endemà (...)   una carta li n'ha tirada:
-Te'n faig saber, Vilador,   que els meus pares m'han casada,
si tu hi vo(l)s saber quelcom,   m'entretindré una setmana.
I a l'endemà al matí   a la porta (i)a tustava.
-Ventureta, baixa a obrir   si és que vols venir amb nosaltres.
(I)a la'n gafen per un braç   i a cavall la n'han muntada,
a cavall d'un cavall blanc   cap a la terra volava.

I adéu, adéu, Vilador!
Tu t'has emportat la palma.
I adéu, Ventureta, adéu!
Series malaguanyada.