Cançons
A, B, C, la pastera ja la sé
A, B, C, la pastera la sé,
si hi ha pa en menjaré,
si hi ha coca la deixaré,
si el meu pare m’hi atrapa,
marxaré com una rata,
si el meu pare no ho vol,
marxaré com un cargol.
El primer cop que trobem anotada aquesta cançó és a "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:
També l'hem trobada dintre "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta:
A, B, C.....
la pastera ja la sé,
Si hi ha pá blanch lo menjaré;
Si hi ha pá negre l' deixaré;
Si la mare m'hi atrapa,
Fugiré com una rata;
Si la mare no m'hi vol,
Fugiré com un cargol.
Al seu cançoner, Joan Amades en publica una altra versió i la classifica com a cançó "per quan es menja pa":
A, B, C,
la pastera ja la sé;
si hi ha pa me'l menjaré,
si hi ha peix faré el mateix;
si el pare m'hi atrapa,
fugiré com una rata,
si la mare no m'hi vol,
fugiré com un cargol.
Cosidora, pagesa i mestressa de casa, l'Àngela viu al nucli de Santa Llogaia del Terri. Va néixer al poble de Vilamarí.