Vés al contingut

Cançons

Hi ha deu noies per casar

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
A l'escola.
Entrevista realitzada any 2010 per Dora Santamaria i Dolors Guillamí per Dones del Bagastrà de Vilobí d'Onyar.
Lletra

Hi ha deu noies per casar,
que se’n van a passejar,

       -cantant no, eh…-

hi ha l’Anneta, la Laieta,
la Claudina i la Plaudina,
oé,
la Maria i la Mercè,
hi ha l’airosa Montserrat,
hi ha la xica Trinitat,
hi ha la Teresona,
també hi ha l’Angelona.

El bon rei les va a trobar,
les comença a saludar:
-Hola, Anneta, oh, Laieta,
oh, Claudina, oh, Plaudina,
oé,
Oh, Maria, oh, Mercè,
oh, l’airosa Montserrat,
oh, la xica Trinitat,
oh, la Teresona;
tres volts a l’Angelona.

El bon rei es vol casar,
una d’ell(a) vol triar,
no és l’Anneta, no és Laieta,
no és Claudina ni és Plaudina,
oé,
no és Maria ni és Mercè,
no és l’airosa Montserrat,
no és la xica Trinitat,
no és la Teresona,
es casa amb l’Angelona.

Observacions

És una composició-joc del pedagog, músic i poeta Joan Llongueres i Badia (Barcelona, 1880 – 1953), introductor del mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya. La primera publicació és de l'any 1920, dintre "Cançons i jocs d'infants. Sèrie 2".

També apareix enregistrada pel grup La Murga, al disc "Almanac" (Edigsa 1981).