Lletra:

Jo en tinc una polvera
que és tota de marfil,
que me la va regalar-me-la,
que me la va regalar-me-la
un amic del Brasil.

Però l’altre dia
jo a la xicota la vaig ensenyar,
i (com) la va veure, i (com) la va veure
se’n va enamorar.

I tot ella agafant-me la brotxa
demanava que jo l’empolvés,
jo cansava, i ella encara em deia:
-Fes-m’ho més, fes-m’ho més, fes-m’ho més!

I al terrat de casa
n’hi ha un galliner;
que és de la veïna,
que és de la veïna
que viu al primer.

Però l’altre dia
una se’ls hi va escapar,
i totes les veïnes,
i totes les veïnes
la varen buscar.

Després de mirar a tota l’escala,
als pisos de tots els veïns,
la noia de dalt cridava:
-La tinc dins, la tinc dins!