Observacions:

Aquesta cançó l'hem trobat recollida al Penedès al llibre "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981) de Josep Crivillé. L'autor explica que és una cançó-joc amb ball rodó on una noia es posa el mig del cercle assenyalant amb el dit davant seu mentre la rotllana gira; quan acaba la cançó, la noia assenyalada canvia el seu lloc amb la que estava al mig.

La versió que en recull Crivillé diu així:

Un roser de roses blanques,
he vingut a recollir,
tan amigues qu'érem antes
i ara hem hagut de renyir.

Hem renyit per poca cosa,
a la cara t'ho diré,
i per més que t'enrabiïs
amiga no t'estaré.

L'origen de la cançó però, no sembla ser infantil. Pau Bertran i Bros en recollia algunes estrofes en forma de follies (corrandes), és dir, com a cançó improvisada, ja l'any 1885 al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat".

Una versió amorosa d'aquesta cançó es recollia també l'any 1926 a St. Joan Les Fonts (Garrotxa) a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb el nom de "Roseret de roses blanques". 

Al seu "Repertori bàsic de cançons populars" (1995), Jaume Arnella en copia una versió menorquina, molt popular en els darrers temps: 
 
Roseret de roses blanques,
qui ens ho havia de dir:
¡tan amics com érem antes,
que ara haguéssim de renyir!
 
Si hem renyit per poca cosa,
Rosereta del cor meu,
si hem renyit per poca cosa,
tu fé es teu, jo faré es meu .
 
Si la mar es tornés tinta,
ses muntanyes paper fi,
t'escriuria una carteta
de l'amor que em fas patir.
 
L'any 2004, Cris Juanico la va enregistrar a l'àlbuma "Memòries" sota el nom de "Roseret". La podem sentir aquí.