Lletra:

La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d’aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.
Tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la,
tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la.

En passar prop del camí
troba algú que l’esperava;
troba el fill del moliner,
que li fa mitja rialla.
Tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la,
tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la.

-Si em donessis un clavell,
jo te’n donaria un altre,
i si em fessis un petó,
jo te’n tornaria quatre.
Tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la,
tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la.

Quan arriba de la font,
li botzina així sa mare:
-Molt trigaves a tornar.
-És la font, que a penes raja.
Tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la,
tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la.

-Prou despentinada vas.
-És el vent, que m’escabellava.
-Molt enfarinada véns.
-És la pols que aixeca l’aire.
Tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la,
tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la.

-Jo no veig que fa(g)i vent,
ni que aixequi pols tan blanca.
-Aquí dalt pot ser que no;
allà baix fa un atre oratge.
Tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la,
tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la.