Cançons
Cançó de taverna
A la taverna d’en Mallol
s’hi riu i plagueja,
a la taverna d’en Mallol
molts hi entren amb lluna
i en surten amb sol.
A la taverna d’en Mallol
s’hi beu i s’hi juga,
a la taverna d’en Mallol,
dels diners que hi entren
no en torna ni un sol.
A la taverna d’en Mallol
s’hi canta i s’hi balla,
a la taverna d’en Mallol
tal hi entra donzella
que en surt com Déu vol.
A la taverna d’en Mallol
hi ha hagut punyalades;
a la taverna d’en Mallol
diuen que eren quatre
contra un home sol.
A la taverna d’en Mallol
no tot són rialles;
a la taverna d’en Mallol
han tancat les portes
en senyal de dol.
És una cançó escrita i composta per Apel·les Mestres (1854-1936), l'any 1918. Va ser popularitzada pel tenor Emili Vendrell i interpretada posteriorment per Joan Manuel Serrat, Dyango i Núria Feliu, entre d'altres.