signatura_PNC2022.jpg

El ball de la civada

Nom de l'informant: Jordi Serra i Teixidor

Data i lloc de naixement: 1939 (Banyoles)

Municipi de residència: Cornellà del Terri

On, com i de qui la va aprendre: La cantava el seu avi quan ell era petit.

 

Lletra:

El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la sembrava
feia així,
feia així,
em dava un truc al pit
i em repetia així:

-Treballem, treballem,
que la civada,
que la civada,
treballem, treballem,
que la civada guanyarem.

El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la segava
feia així,
feia així,
em dava un truc al pit
i em repetia així:

-Treballem, treballem,
que la civada,
que la civada,
treballem, treballem,
que la civada guanyarem.

Observacions:

La primera recopilació d'aquesta cançó-dansa la trobem amb el títol d' "El labrador" aplegada per Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853).

També està inclosa dintre "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós anomenada com la cançó del pagès:



Més tard, també la recull amb una versió igual de curta Pierre Vidal, al volum tercer del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1887).

Sara Llorens la recopila a "El cançoner de Pineda" de l'any 1931, explicant-ne la coreografia. També remarca que, abans de 1860, la ballaven només els homes al carrer, que després caigué en desús i passà al domini de les criatures.

Apareix també al “Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors” (1936) de Francesc Pujol i Joan Amades i, ja a l'any 1952, al Costumari Català de Joan Amades, on se'n recull la coreografia, la partitura i el text de la versió més coneguda, aplegada a "(...) la Vall d'Olot, la Garrotxa, Vall d'Hostoles, Empordà, Girona i Guilleries”.

L’any 1968, Joan Manuel Serrat inclouria la cançó al disc “Cançons tradicionals”.

 

En Jordi Serra viu a Corts, poble de Cornellà del Terri.

Gravació realitzada per Oriol Serra i Costa, de l'Escola La Draga de Banyoles, en el marc del projecte sobre tradició oral assessorat pel Càntut, el maig de 2022.